Orígens

La primera constància documental que existeix sobre el poble de Riola és en el “Llibre de Repartiment”, on apareix amb el nom de Ariola. Segons l’historiador Beuter, el nom passaria a ser després Giola, i finalment, Riola. L’any 1276 Jaume I va repartir les alqueries d’Alcolecha i Riola, amb obligació de custodiar el castell, entre Doménech de Vallobar i d’altres. Al 1336 Pere IV incorporà el lloc de Riola al castell i baronia de Corbera, municipi al que va pertànyer fins el 1836, any en què va ser segregat i convertit en un municipi independent. Al llarg de quasi tot el segle XVI, Riola va pertànyer als ducs de Gandia; després s’incorporaria a la Corona d’Aragó.

El municipi de Riola pertany a la comarca de la Ribera Baixa i es troba situat en la marge dreta del Riu Xúquer. El terme municipal limita al nord amb Sueca; a l’est amb la localitat de Fortaleny i al sud, amb el poble de Corbera i amb el de Polinyà.

El curs del Riu Xúquer al seu pas per aquesta població fa que el poble de Riola presente uns paratges naturals de gran bellessa. Cal destacar l’Assut, importantíssima pressa dins del riu.

La seua economia es basa fonamentalment en l’agricultura de regadiu. La superfície cultivada arriba al 85% del total, la resta està bàsicament ocupada per edificacions urbanes i vies de comunicació. Un altre sector important és el de la construcció. A més, existeixen algunes destacades indústries de la fusta i alguns tallers de serralleria.

Amb una extensió de 5,6 km² i una altitud de 6 metres sobre el mar, té en l’actualitat una població de més de 1.700 habitants.El nombre d’habitants ha anat creixent molt paulatinament. Segons es pot comprovar en alguns censos, al 1646, després de l’expulsió morisca, Riola comptava amb 59 famílies (uns 250 habitants aproximadament). Es va recuperar al llarg del segle XVIII i al 1794 comptava amb més de 700 habitants. El creixement al s. XIX va ser moderat i a l’any 1900 el poble tenia 1.601 habitants.

L’esglèsia parroquial de Santa Maria la Major és el monument més important del poble de Riola. La seua construcció data de 1723. L’esglèsia conta amb un total de cinc trams amb vuit capelles laterals, sent la de majors dimensions la Capella Major.

La torre campanar de rajola, beneïda en 1927, es situa als peus, junt a la porta adintelada i de gran decoració barroca. La torre campanar medieval es conserva en part, situant-se darrere del presbiteri. El presbiteri presenta un altar o retaule neoclàssic. Al carrer central i en la part inferior apareix la Mare de Déu asseguda amb el Xiquet. Dalt hi ha una imatge de Sant Roc, i ja en el pla superior, hi ha un llenç amb el Crucificat.

Pel que fa a obres d’enginyeria, una de les arquitectures que cal destacar és el Pont de Ferro, que situat sobre el riu Xúquer, enllaça el poble de Riola amb la població veïna de Sueca. El pont de ferro, que va ser construit cap a 1905, va ser costejat per un particular. Als darrers anys aquest pont ha patit algunes reformes.

Pel que respecta a obres escultòriques, Riola té una creu de terme, que situada a l’entrada del poble, data del 18 de juliol de 1955. Està formada per un pilar o base quadrada sobre la que se situa la creu.

Finalment, també cal fer referència al Molí de Fora. Aquesta obra d’arquitectura industrial data de finals del segle XVI. El molí, situat a la carretera de Riola a Polinyà, està localitzat damunt de la Séquia dels Quatre Pobles, de la qual pren aigua. En aquest molí es pot apreciar l’evolució constructiva amb tres diferents etapes: un primitiu cos, més antic, sobre el qual s’observen dos alçades de posterior cronologia. Presenta una coberta de teules àrabs i els buits que perforen els murs es rematen amb arcs rebaixats de rajola.